La varietat que es cultiva és l’arbequina. L’autòctona de la zona és el Becarut (poc i brut, però fa un oli collonut!!), però l’”ànsia” de produir aviat em va encarar cap a varietats de ràpida entrada en producció. I entre les tres o quatre que compleixen aquest requisit, l’Arbequina va ser l’escollida pel seu gust suau i la seva màxima identificació amb el país.
Arrendat el camp al novembre del 2008, no va ser fins a l’abril del 2009 que no es van poder plantar els arbres, un cop arrencats els presseguers de vora 30 anys que hi havia.
Amb unes pluviometries mitjanes de 550-600 l/m2 i amb l’avantatge que suposa estar a la cara obaga de la muntanya, es va optar per un marc de plantació relativament estret (5×6) malgrat no es disposa d’aigua de reg.
Panoràmica del camp al juny de l’any 2009 |