QUARTÀ — Web en construcció–

La varietat que es cultiva és l’arbequina. L’autòctona de la zona és el Becarut (poc i brut, però fa un oli collonut!!), però l’”ànsia” de produir aviat em va encarar cap a varietats de ràpida entrada en producció. I entre les tres o quatre que compleixen aquest requisit, l’Arbequina va ser l’escollida pel seu gust suau i la seva màxima identificació amb el país.

Arrendat el camp al novembre del 2008, no va ser fins a l’abril del 2009 que no es van poder plantar els arbres, un cop arrencats els presseguers de vora 30 anys que hi havia.

Amb unes pluviometries mitjanes de 550-600 l/m2 i amb l’avantatge que suposa estar a la cara obaga de la muntanya, es va optar per un marc de plantació relativament estret (5×6) malgrat no es disposa d’aigua de reg.

Podríem definir aquesta com una producció artesana aprofitant en la mesura de les possibilitats els avanços tecnològics disponibles. El tractor és un agria 9900M de 30 cv dels anys 80 amb un cultivador a la mida que permet treballar tant amb cavadores com escatadores. Les estisores de podar són les de tota la vida. La màquina d’ensofatar (de moment) és una motxil·la que permet la màxima optimització de l’aigua utilitzada, i les eines de collir… les pintes, les borrasses, i la joia de la corona: un vibrador Electro’liv que permet avançar ràpid en la tasca del collir i poder així portar el màxim nombre d’olives al molí al cap de poques hores d’haver-les collit. El transport cap al molí també és d’allò més modern: les recollim en caixes de plàstic foradades perquè vagin ventilades, les carreguem als vehicles propis i cap al molí d’Olesa de Montserrat.